Slow Food, gastronomia de KM0 "Bona, neta i justa"!

Ens trobem immersos en ple segle XXI i el sistema economicosocial predominant ens aboca cap a una espiral de consum, on els productes cada vegada tenen una vida més curta, perquè ràpidament són superats per una nova versió del mateix producte “millorat” i el model antic queda obsolet.

Un sistema que ens marca un ritme de vida massa intens, on els objectius prioritaris són el màxim benefici en el mínim temps possible. Exemples d’aquesta obstinació són la “fast fashion” o el “fast food”, marques de moda que cada poques setmanes renoven els seus estocs i empreses multinacionals de restauració que ofereixen àpats sovint hipocalòrics. Ambdós exemples tenen en comú oferir els seus productes a un preu molt baix i d’una qualitat com a mínim qüestionable.

Doncs bé, l’entrada d’avui està dedicada a comentar una associació sense ànim de lucre que treballa per tot el contrari, s’anomena “Slow food”.

Slow food es va fundar l’any 1986 a Itàlia per Carlo Petrini i l’any 1989 es va convertir en una organització ecogastronòmica internacional sense ànim de lucre.

L’organització ecogastronòmica neix per a evitar l’erosió i l’estandardització de les gastronomies locals, provocades pel sistema de producció i consum actual, i no només de les empreses que es dediquen al “fast food”, sinó del sector en general, que porta a l’extinció a les espècies vegetals i animals menys eficients des del punt de vista econòmic. A més, advoca per un ritme de vida més lent ”slow pace of life”, d’aquí sorgeix el nom de l’organització i el logo, que és un cargol.

Logo de l'associació ecogastronòmica "Slow Food"

En definitiva, Slow food busca influir des de la gastronomia al canvi econòmic, social i mediambiental, que molts altres moviments dedicats a altres àmbits estan promulgant, per afrontar els reptes, que com a societat globalitzada ens toquen viure.

L’associació s’estructura en 2 dimensions diferents:

• Els “convivium”: “Convivium”, és una paraula llatina que significa “festa, diversió, banquet” i així anomena l’organització a les entitats que actuen en l’àmbit local promovent la seva filosofia  “bo, net i just”. Estan presents a 160 països, són grups de voluntariat local que agrupen més de 100.000 associats i s’encarreguen de promoure accions tals com, establir relacions amb els productors, emprendre campanyes per protegir aliments tradicionals, organitzar tasts i seminaris, estimular a cuiners a utilitzar aliments locals...

• Terra Madre: unes xarxes que agrupen 2.000 comunitats productores d’aliments, 1.000 cuiners, 500 acadèmics i 1.000 activistes. El seu objectiu és donar veu i visibilitat als agricultors, ramaders, pescadors...etc, fer augmentar l’interès del públic “coproductor” i conscienciar del valor del seu treball.

El concepte “coproductor” el van encunyar per anomenar aquell consumidor que abandona el seu paper passiu i s’interessa de manera activa per les persones que produeixen els seus aliments i per l’entorn on es produeixen.

En resum, aquestes xarxes treballen per preservar la biodiversitat natural i cultural del planeta mitjançant projectes específics, com els Baluards o l’Arca del Gust i al mateix temps crear consciència social mitjançant l’educació del gust sobre els temes que fan perillar el nostre sistema alimentari.

Els Baluards són projectes locals que neixen per donar suport a la comunitat de petits agricultors, ramaders, pescadors..., i capacitar-los per recuperar productes tradicionals en risc de desaparició i fomentar-ne la producció i el consum.

L’Arca del gust és un catàleg de sabors, textures i aromes que des de diferents racons del món s’estan recuperant, aquí podem trobar varietats de fruites i hortalisses, cereals, mètodes d’elaboració ancestrals, races d’animals...

En el següent link podeu trobar una llista de productescatalans que formen part de l’Arca del Gust i dels Baluards.

Per acabar, comentar una de les iniciatives més interessants, en la meva opinió, de l’organització “Slow Food” són les certificacions per als restaurants.

Cada any els Conviviums locals certifiquen els restaurants i cuiners, per rebre aquesta certificació la proposta gastronòmica del xef ha de ser coherent i complir una sèrie de requisits per demostrar que treballen d’acord amb la filosofia “bo, net i just” que tant defensa l’organització ecogastronòmica.

En el següent link podeu trobar els 65 restaurants i un menjador escolar, que aquest 2017 han estat certificats pel “Convivium” Català com a restaurants “SlowFood”.

La meva idea és visitar-los, gaudir de la seva proposta gastronòmica bona, neta i justa, que m’expliquin quines són les seves accions per les quals han pogut rebre la certificació “Slow Food” i compartir-ho al blog”. Quina excusa més bona per “fotrem” un bon tiberí :), esteu atents!!

I vosaltres, Ja coneixíeu l’organització “Slow Food”? Heu estat a algun restaurant certificat per l’organització? Expliqueu les vostres experiències a l’apartat dels comentaris. Moltes gràcies per llegir-me.