Joies ètiques "Article 22". Bombes de Pau

Les bombes “queien com la pluja”.

Així va descriure un ciutadà de Laos els bombardejos “secrets” als quals va ser sotmès el seu país per part dels Estats Units durant la guerra del Vietnam. Es calcula que entre 1964 i 1973 els Estats Units van llençar dos milions de tones de bombes sobre Laos.

Al ritme actual d’extracció dels residus de la guerra, serien necessaris 800 anys per retirar totes les bombes sense detonar.

A l’acabar la guerra, alguns dels supervivents de les zones rurals es van convertir en artesans i  van començar a fer culleres a través del metall fos d’aquelles bombes, una de les que serien les impulsores del projecte Article 22 va visitar Laos amb una ONG, i va observar aquests artesans i va pensar en crear una col·lecció de joies que transformés el missatge de destrucció de les bombes, en un missatge d’amor i pau.

"#loveisthebomb" un dels lemes d'Article22. Font: autor.

Avui en dia, Article 22 crea i dissenya joieria ètica, van començar amb braçalets i ara fabriquen tota mena de joies a més d’altres articles. Una de les seves col·leccions amb més èxit, són les reproduccions de les bombes que en aquells anys sembraven de mort i destrucció el país, a mida de penjoll, amb el lema “PEACEBOMB” (Bomba de Pau).

El penjoll "PeaceBomb". Font: autor.

A part de la qualitat i la bellesa del disseny dels seus productes, l’empresa porta el nom d’Article 22, per l’article 22 de la Declaració Universal dels Drets Humans, és una empresa exemplar, compromesa amb el desenvolupament sostenible, que genera uns impactes socials i ambientals positius tant a nivell local com a nivell global.

Aquestes són algunes de les sevesbones pràctiques:

• Per cada braçalet que venen, es netegen de mines antipersones 3m² de superfície per convertir-la amb terres de cultiu.
• El 10% dels beneficis de l’empresa els destinen a un fons per ajudar al desenvolupament de la comunitat local, i aquest fons s’utilitza per a fer arribar electricitat als pobles o per concedir microcrèdits.
• I un aspecte que jo considero molt important, ja que no és comú en les empreses que del sector extractiu en els “països subdesenvolupats”, cada artesà que treballa per l’empresa cobra un salari 5 vegades superior al salari mínim de Laos. Un sou que els permet sobreviure i tenir una qualitat de vida acceptable en un país que es considera en vies de desenvolupament.

Quan vaig descobrir el projecte, l’empresa i els seus productes em vaig veure amb l’obligació, primer d’explicar a tothom qui vulgui llegir la present entrada en què consisteix Article 22, i segon comprar-me una “PeaceBomb”, que ara ja tinc amb mi :).

¿Us a agradat el projecte d’Article22? ¿Coneixeu algun projecte semblant? Podeu deixar les vostres opinions a l’apartat dels comentaris! Moltes gràcies!