Slow Food, gastronomia de KM0 "Bona, neta i justa"!

Ens trobem immersos en ple segle XXI i el sistema economicosocial predominant ens aboca cap a una espiral de consum, on els productes cada vegada tenen una vida més curta, perquè ràpidament són superats per una nova versió del mateix producte “millorat” i el model antic queda obsolet.

Un sistema que ens marca un ritme de vida massa intens, on els objectius prioritaris són el màxim benefici en el mínim temps possible. Exemples d’aquesta obstinació són la “fast fashion” o el “fast food”, marques de moda que cada poques setmanes renoven els seus estocs i empreses multinacionals de restauració que ofereixen àpats sovint hipocalòrics. Ambdós exemples tenen en comú oferir els seus productes a un preu molt baix i d’una qualitat com a mínim qüestionable.

Doncs bé, l’entrada d’avui està dedicada a comentar una associació sense ànim de lucre que treballa per tot el contrari, s’anomena “Slow food”.

Slow food es va fundar l’any 1986 a Itàlia per Carlo Petrini i l’any 1989 es va convertir en una organització ecogastronòmica internacional sense ànim de lucre.

L’organització ecogastronòmica neix per a evitar l’erosió i l’estandardització de les gastronomies locals, provocades pel sistema de producció i consum actual, i no només de les empreses que es dediquen al “fast food”, sinó del sector en general, que porta a l’extinció a les espècies vegetals i animals menys eficients des del punt de vista econòmic. A més, advoca per un ritme de vida més lent ”slow pace of life”, d’aquí sorgeix el nom de l’organització i el logo, que és un cargol.

Logo de l'associació ecogastronòmica "Slow Food"

L'Economia del Bé Comú (EBC) un sistema socioeconòmic per maximitzar el benestar de la societat

Un model socioeconòmic que supera la divisió entre el capitalisme i el comunisme per maximitzar el benestar de la nostra societat.

El moviment de l’economia del bé comú (EBC) sorgeix a Àustria. En Christian Felber, psicòleg, sociòleg, escriptor entre altres coses, va publicar el llibre “Neue Werte für die Wirtschaft”, que en català es podria traduir com “els nous valors de l’economia”.

Les idees d’aquest llibre van agradar i un grup de 15 empresaris austríacs i el mateix Christian felber es van posar a treballar i van iniciar el moviment de l’EBC. Fruit d’aquest treball, escriuria “l’economia del bé comú”, el llibre on s’explica en detall les bases teòriques del moviment i com es pot implementar.

"La economia del bien común" de Christian Felber. Font: autor

L’EBC va sorgir com a resposta a la necessitat de reinventar el capitalisme, davant l’evidència de què és un sistema insostenible. I és insostenible perquè ha desvirtuat l’objectiu de l’economia.

Joies ètiques "Article 22". Bombes de Pau

Les bombes “queien com la pluja”.

Així va descriure un ciutadà de Laos els bombardejos “secrets” als quals va ser sotmès el seu país per part dels Estats Units durant la guerra del Vietnam. Es calcula que entre 1964 i 1973 els Estats Units van llençar dos milions de tones de bombes sobre Laos.

Al ritme actual d’extracció dels residus de la guerra, serien necessaris 800 anys per retirar totes les bombes sense detonar.

A l’acabar la guerra, alguns dels supervivents de les zones rurals es van convertir en artesans i  van començar a fer culleres a través del metall fos d’aquelles bombes, una de les que serien les impulsores del projecte Article 22 va visitar Laos amb una ONG, i va observar aquests artesans i va pensar en crear una col·lecció de joies que transformés el missatge de destrucció de les bombes, en un missatge d’amor i pau.

"#loveisthebomb" un dels lemes d'Article22. Font: autor.

La banca ètica i com els vostres estalvis poden canviar el món!

En la següent entrada parlaré d’una part del consum responsable molt important, la que té a veure amb el sector financer.

La recent “crisis financera” no va succeir de manera aleatòria, no va ser un fenomen causat per una llei natural, i per tant es podia haver evitat.

Al documental “Inside Job” expliquen com es va crear la crisi financera, i la causa principal va ser la desregularització del sector financer, també demostren com tots els seus actors econòmics s’enriquien, bancs, fons d’inversió, agències qualificadores, asseguradores... més tard les pèrdues de la crisi que ells mateixos havien creat, les van haver de sufragar els estats, i les conseqüències les van patir milions de treballadors en tot el món, que van perdre el seu lloc de feina, les seves cases...etc. L’especulació financera sempre crea “bombolles”, que quan exploten generen les mal anomenades “crisis financeres”.

Però no és aquest el tema sobre el qual vull centrar aquesta entrada, sinó que em vull centrar a exposar que existeixen entitats alternatives al sistema financer tradicional, que fugen de l’especulació, de les inversions en armament o en empreses que contribueixen al canvi climàtic, per al contrari, aposten per l’economia real i treballen amb uns principis i uns criteris d’inversió ètics i sostenibles.

font: unsplash by @unandalusgus

Aquestes entitats alternatives formen el que es coneix com a finances ètiques, i són la banca ètica, els fons d’inversió responsables o les asseguradores ètiques.

Una aproximació a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

La Responsabilitat Social Corporativa és una manera de gestionar una empresa, on aquesta accepta que forma part de la societat, en el sentit més ampli de la paraula, i amb una visió a llarg termini, reconeix que el que és beneficiós per a la societat, també ho és per l’empresa.

En aquesta visió a llarg termini, l’empresa abandona la postura tradicional en la qual el seu objectiu és maximitzar el benefici econòmic, i hi afegeix altres objectius de caràcter social i ambiental, és el que s’anomena el triple impacte.

Les 3 dimensions de l'RSC

Una economia al servei de les persones, l'Economia Social i Solidària (ESS)

Els projectes de l’Economia Social i Solidària demostren que una economia alternativa a la que ens ofereix el sistema capitalista neoliberal és possible, i que a més funciona.

L’Economia Social i Solidària a Espanya està regulada per llei, i la llei la defineix com “el conjunt d’activitats econòmiques i empresarials que en l’àmbit privat duen a terme aquelles entitats que, de conformitat amb els següents principis, persegueixen l’interès general econòmic o social, o tots dos”.

Els principis que orienten a l’Economia Social i Solidària a Espanya són:

• Primacia de les persones i el fi social sobre el capital, és a dir, una gestió més transparent, democràtica, i participativa en la presa de decisions, on es prioritzen les persones i les seves aportacions en el treball i serveis prestats a l’entitat o el fi social, per sobre de les aportacions al capital social.

• Aplicació dels resultats obtinguts de l’activitat econòmica principalment d’acord amb el treball, servei o activitat que realitzen els membres o socis i, si s’escau, amb el fi social objecte de l’entitat.

• Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la sostenibilitat i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

• Independència dels poders públics.

II Fira de Consum Responsable (Economia Social i Solidària)

Ens trobem immersos en època nadalenca, i aquests dies són per tots ben coneguts els excessos amb el menjar, el beure, l’augment del consum energètic i la compra de regals, etc.

Tota aquesta tradició fa que es dispari el consum irreflexiu, i que sovint no es tinguin en compte els impactes de les nostres accions, perquè ens deixem emportar per l’ambient que es viu al carrer, engalanat i preparat perquè els passejants se sentin atrets i es decideixin per un producte o un altre, tot i que sovint no el necessiten. I si afegim el bombardeig publicitari constant al qual som sotmesos des de fa setmanes des dels mitjans de comunicació, fa que per a molts sigui impossible escapar i acabin “pecant”.

Per aquesta raó, trobo molt interessant la iniciativa del comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona.

És en aquest context de consum irreflexiu i compulsiu, a Barcelona se celebra la II Fira de Consum Responsable (Economia Social i Solidària).

La Fira està ubicada a la plaça Catalunya, i els passejants la poden visitar des del 17 de desembre fins al 4 de gener, per conèixer millor els horaris feu clic en aquest enllaç.

Imatge de l'espai "Tribuna de les persones"

El Consum Responsable com a eina política per fer un món més just i sostenible

El Consum Responsable està d’actualitat, però no és una moda, fa molts anys que ciutadans, entitats, i empreses treballen per fomentar-lo.

A la història hi ha una gran varietat d’exemples que podrien ratificar aquesta afirmació. Un dels exemples que considero més rellevants va ser el dels ciutadans nord-americans, que en plena guerra del Vietnam, es van adonar que, tot i estar en contra de la guerra, els seus estalvis servien per alimentar-la.

Els bancs i empreses d’armament es lucraven sense pietat, obviant la voluntat dels seus clients. I va ser en aquest context, on se situa el naixement de les finances ètiques, el que avui en dia coneixem com a Banca ètica o Inversions Socialment Responsables, un moviment que forma part del món del “Consum Responsable”.

Des d’aleshores han passat molts anys i el món ha canviat, la globalització i l’explosió de les xarxes socials, poden ser dos dels factors que més han modificat el comportament dels consumidors.