Els bancs i la seva relació amb els paradisos fiscals. L’elusió d’impostos i l’RSC

El dilluns 26 de Març ens despertàvem amb aquesta notícia “Els grans bancs europeus guanyen 1 de cada 4 € enparadisos fiscals”. Un altre titular proclamava “Los 20 mayores bancos europeosganan 25.000 millones de € en paraísos fiscales, según Oxfam”.

Alguns diaris es feien ressò de l’informe d’Oxfam i la Fair Finance Guide International títulat “Bancos en elexilio”. Aquest informe ha estat possible gràcies a una nova normativa de transparència adoptada per la U.E., que obliga als bancs que tinguin seu a la U.E. a informar sobre totes les seves operacions que duen a terme. Oxfam ha pogut demostrar en quina mesura els principals bancs de la U.E. utilitzen els paradisos fiscals, i com ho fan. Entre aquests bancs europeus figuren el “Banc Santander” i el “BBVA”.

Aquests dos bancs espanyols són líders en RSC, els dos han firmat el “Global Compact” de Nacions Unides, els dos formen part dels Índexs Borsaris Sostenibles més importants del món, com el “Dow Jones Sustainability”, i tenen innumerables iniciatives que es podrien incloure dins el que s’anomenen accions socialment responsables. A més, en les seves accions de màrqueting proclamen la seva actitud responsable i sostenible com un valor corporatiu, i la seva voluntat de contribuir al desenvolupament sostenible de la societat.

I jo em pregunto, es pot ser socialment responsable i practicar l’elusió fiscal? Una empresa que pràctica l’elusió fiscal està contribuint al desenvolupament sostenible de la societat?

Slow Food, gastronomia de KM0 "Bona, neta i justa"!

Ens trobem immersos en ple segle XXI i el sistema economicosocial predominant ens aboca cap a una espiral de consum, on els productes cada vegada tenen una vida més curta, perquè ràpidament són superats per una nova versió del mateix producte “millorat” i el model antic queda obsolet.

Un sistema que ens marca un ritme de vida massa intens, on els objectius prioritaris són el màxim benefici en el mínim temps possible. Exemples d’aquesta obstinació són la “fast fashion” o el “fast food”, marques de moda que cada poques setmanes renoven els seus estocs i empreses multinacionals de restauració que ofereixen àpats sovint hipocalòrics. Ambdós exemples tenen en comú oferir els seus productes a un preu molt baix i d’una qualitat com a mínim qüestionable.

Doncs bé, l’entrada d’avui està dedicada a comentar una associació sense ànim de lucre que treballa per tot el contrari, s’anomena “Slow food”.

Slow food es va fundar l’any 1986 a Itàlia per Carlo Petrini i l’any 1989 es va convertir en una organització ecogastronòmica internacional sense ànim de lucre.

L’organització ecogastronòmica neix per a evitar l’erosió i l’estandardització de les gastronomies locals, provocades pel sistema de producció i consum actual, i no només de les empreses que es dediquen al “fast food”, sinó del sector en general, que porta a l’extinció a les espècies vegetals i animals menys eficients des del punt de vista econòmic. A més, advoca per un ritme de vida més lent ”slow pace of life”, d’aquí sorgeix el nom de l’organització i el logo, que és un cargol.

Logo de l'associació ecogastronòmica "Slow Food"