La banca ètica i com els vostres estalvis poden canviar el món!

En la següent entrada parlaré d’una part del consum responsable molt important, la que té a veure amb el sector financer.

La recent “crisis financera” no va succeir de manera aleatòria, no va ser un fenomen causat per una llei natural, i per tant es podia haver evitat.

Al documental “Inside Job” expliquen com es va crear la crisi financera, i la causa principal va ser la desregularització del sector financer, també demostren com tots els seus actors econòmics s’enriquien, bancs, fons d’inversió, agències qualificadores, asseguradores... més tard les pèrdues de la crisi que ells mateixos havien creat, les van haver de sufragar els estats, i les conseqüències les van patir milions de treballadors en tot el món, que van perdre el seu lloc de feina, les seves cases...etc. L’especulació financera sempre crea “bombolles”, que quan exploten generen les mal anomenades “crisis financeres”.

Però no és aquest el tema sobre el qual vull centrar aquesta entrada, sinó que em vull centrar a exposar que existeixen entitats alternatives al sistema financer tradicional, que fugen de l’especulació, de les inversions en armament o en empreses que contribueixen al canvi climàtic, per al contrari, aposten per l’economia real i treballen amb uns principis i uns criteris d’inversió ètics i sostenibles.

font: unsplash by @unandalusgus

Aquestes entitats alternatives formen el que es coneix com a finances ètiques, i són la banca ètica, els fons d’inversió responsables o les asseguradores ètiques.

Els horts urbans, iniciatives amb un impacte social i ambiental positiu!

El naixement dels horts urbans es situa a les ciutats industrials del segle XIX, quan a països com el Regne Unit, Alemanya o França, les autoritats locals i les grans fàbriques es van veure obligades a oferir terrenys als treballadors, aquests complien funcions de subsistència, salut i de control social, els anomenaven “poor gardens”(jardins de pobres), i s’utilitzaven per millorar les pèssimes condicions de vida que suportaven els que vivien en els barris obrers.

Per la seva banda, als EE.UU. arran de la depressió econòmica del 1893, les autoritats locals de Detroit varen oferir terrenys lliures a les persones que s’havien quedat sense feina perquè poguessin cultivar els seus aliments, els van anomenar “potato patchs”(parcel·la de patates), la iniciativa es va replicar en vàries ciutats, i més tard, durant la Gran Depressió (1929-1935), es va tornar a utilitzar aquesta mesura anomenant-los “relief gardens” (horts d’emergència).

Els horts urbans també van tenir un paper important durant el transcurs de les 2 grans guerres mundials, al Regne Unit, EE.UU. i al Canadà, els anomenaven jardins de guerra o jardins de la victòria, i els utilitzaven per compensar la baixada de les importacions de productes agrícoles provinents d’Europa.

En aquesta petita revisió històrica s’observa com les iniciatives d’agricultura urbana sorgeixen sobretot en moments de crisis econòmica i social, i en zones de conflicte armat. Per exemple, Actualment a Síria també els estan utilitzant per a proveir d'aliments frescos a la població que hi ha atrapada al país i que pateix els horrors de la cruenta guerra que assola el país.

Una aproximació a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

La Responsabilitat Social Corporativa és una manera de gestionar una empresa, on aquesta accepta que forma part de la societat, en el sentit més ampli de la paraula, i amb una visió a llarg termini, reconeix que el que és beneficiós per a la societat, també ho és per l’empresa.

En aquesta visió a llarg termini, l’empresa abandona la postura tradicional en la qual el seu objectiu és maximitzar el benefici econòmic, i hi afegeix altres objectius de caràcter social i ambiental, és el que s’anomena el triple impacte.

Les 3 dimensions de l'RSC

Una economia al servei de les persones, l'Economia Social i Solidària (ESS)

Els projectes de l’Economia Social i Solidària demostren que una economia alternativa a la que ens ofereix el sistema capitalista neoliberal és possible, i que a més funciona.

L’Economia Social i Solidària a Espanya està regulada per llei, i la llei la defineix com “el conjunt d’activitats econòmiques i empresarials que en l’àmbit privat duen a terme aquelles entitats que, de conformitat amb els següents principis, persegueixen l’interès general econòmic o social, o tots dos”.

Els principis que orienten a l’Economia Social i Solidària a Espanya són:

• Primacia de les persones i el fi social sobre el capital, és a dir, una gestió més transparent, democràtica, i participativa en la presa de decisions, on es prioritzen les persones i les seves aportacions en el treball i serveis prestats a l’entitat o el fi social, per sobre de les aportacions al capital social.

• Aplicació dels resultats obtinguts de l’activitat econòmica principalment d’acord amb el treball, servei o activitat que realitzen els membres o socis i, si s’escau, amb el fi social objecte de l’entitat.

• Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la sostenibilitat i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

• Independència dels poders públics.