El naixement dels horts urbans es
situa a les ciutats industrials del segle XIX, quan a països com el Regne Unit,
Alemanya o França, les autoritats locals i les grans fàbriques es van veure
obligades a oferir terrenys als treballadors, aquests complien funcions de
subsistència, salut i de control social, els anomenaven “poor gardens”(jardins
de pobres), i s’utilitzaven per millorar les pèssimes condicions de vida que
suportaven els que vivien en els barris obrers.
Per la seva banda, als EE.UU. arran
de la depressió econòmica del 1893, les autoritats locals de Detroit varen
oferir terrenys lliures a les persones que s’havien quedat sense feina perquè
poguessin cultivar els seus aliments, els van anomenar “potato
patchs”(parcel·la de patates), la iniciativa es va replicar en vàries ciutats,
i més tard, durant la Gran Depressió (1929-1935), es va tornar a utilitzar
aquesta mesura anomenant-los “relief gardens” (horts d’emergència).
Els horts urbans també van tenir
un paper important durant el transcurs de les 2 grans guerres mundials, al
Regne Unit, EE.UU. i al Canadà, els anomenaven jardins de guerra o jardins de
la victòria, i els utilitzaven per compensar la baixada de les importacions de
productes agrícoles provinents d’Europa.
En aquesta petita revisió
històrica s’observa com les iniciatives d’agricultura urbana sorgeixen sobretot
en moments de crisis econòmica i social, i en zones de conflicte armat. Per exemple, Actualment a Síria també els estan utilitzant per a proveir d'aliments frescos a la població que hi ha atrapada al país i que pateix els horrors de la cruenta guerra que assola el país.
A Espanya és un fenomen que
comença a desenvolupar-se durant l’última dècada del segle XX, però té uns
inicis difícils, a causa del context econòmic en el qual es trobava el país,
immers de ple en el boom urbanístic. I no és fins a l’any 2007, just amb
l’inici de la recent “crisis” econòmica i financera, que el moviment dels horts
urbans comença a créixer d’una manera considerable.
Actualment hi ha un “boom” dels horts urbans ecològics i sostenibles al país, entitats públiques com ara els Ajuntaments cedeixen terrenys per al seu ús com a horts urbans, i els utilitzen
com a eina amb una funció social destinada principalment a persones jubilades,
en situació d’atur o en risc d’exclusió social. Però no només hi ha horts
urbans públics, també existeixen els d’oci, els escolars, en terrenys
“okupats”, o privats, i això succeeix perquè no és necessari disposar d’una
gran extensió de terreny per iniciar un hort urbà i gaudir dels beneficis que
et pot aportar, amb una terrassa, o un petit balcó n’hi ha prou.
Per exemple, a la meva terrassa
gaudeixo del meu petit hort urbà ecològic, situat en una taula fabricada a
partir de palets reutilitzats, i a la jardinera d’obra.
 |
| El meu petit hort urbà ecològic! Ara mateix hi ha cebes, bledes enciams, pastanagues, julivert, romaní, farígola i menta! |
Participar en un hort urbà sigui
públic, autogestionat o privat, et permet tenir contacte amb la terra, milloren
la percepció sobre la tasca que realitzen els agricultors i se li dóna més
valor als aliments frescos i ecològics, fomenten la participació, el compromís
i la cooperació, milloren la petjada ecològica de les zones urbanes i
enverdeixen el seu paisatge... Entre molts altres beneficis.
I vosaltres, ¿participeu d’algun
hort urbà públic, autogestionat o privat?Podeu exposar la vostra experiència
amb els horts urbans a l’espai dels comentaris.
Abans de despedir-me aprofito per compartir amb vosaltres el meu nou compte d'Instagram "ciutadasostenible", on compartiré imatges relacionades amb la temàtica del blog!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per participar al blog.