Uns quants “Tips” per reduir la factura de la llum i l'impacte ambiental de la llar

Fa uns dies podíem llegir a Ethic la següent notícia “Ultimátum de la comunidad científica:  <<se nos acaba el tiempo>>. La notícia explica que més de 15.000 investigadors independents provinents de 184 països, ens avisen: ”La humanitat no només no ha aconseguit avançar cap a una solució, sinó que en la majoria dels casos ha empitjorat l’escenari anterior>>. I remarquen com un dels pitjors problemes al que s’enfronta la societat i el planeta: El canvi climàtic.

Uns dies abans d’aquest informe es podia llegir a Público:“La factura de la luz se dispara 12%”, entre gener i octubre, el cost de l’energia elèctrica per consumidor tipus suma 688 €, 74 € més que el 2016.

Ara ens trobem ja immersos al mes de desembre, a les portes del Nadal i del començament de l’hivern, les temperatures baixen i tot això fa que el consum energètic de les llars augmenti un 25% més o menys, existeixen algunes variacions depenent de quin estudi s’utilitzi com a font.

Photo by Matthew Henry on Unsplash

Però està a les nostres mans contradir les estadístiques i aconseguir que el consum energètic de les nostres llars es redueixi significativament, i així, reduir les despeses en energia i el nostre impacte ambiental.

Aplicant la següent recopilació de “Tips” per reduir el consum energètic de la teva llar, podem aconseguir que estalviar i estalviar-li al planeta moltes tones de CO² .

1 de maig, incoherències, empreses excel·lents, i consum responsable i revolucionari

El dia 1 de maig se celebrà el dia del treballador a gairebé tots els països del món. Els treballadors reivindiquen els seus drets aquest dia cada any en honor a la memòria “dels màrtirs de Chicago”. Jorge Engel, August Spies, Adolfo Fischer i Alberto Parsons varen ser acusats de fer esclatar una bomba durant una de les múltiples manifestacions que es van organitzar durant la primera setmana de maig del 1886 als Estats Units, per demanar entre altres coses la jornada laboral de 8 hores diàries. En el judici hi van haver moltes irregularitats, manipulacions, fins i tot suborns i falsos testimonis, la sentencia estava cantada, els acusats van ser sentenciats a pena de mort mitjançant el mètode de la forca. L’11 de novembre de 1887 es va dur a terme l’execució.

En ple segle XXI i després de la greu crisi financera i econòmica que hem patit, la lluita per la defensa dels drets laborals resulta igual de necessària que la que lideraven “els màrtirs de Chicago” a finals del segle XIX.

Algunes dades per contextualitzar la situació dels treballadors a Espanya: hi ha una taxa d’atur del 18.75% alprimer trimestre del 2017, i el que és pitjor, segons un informe d’OXFAM sobredesigualtat del 2016, el 28% dels treballadors es trobaven en risc de pobresa, i 13,2 milions de persones a Espanya es trobaven a la vora de l’exclusió social malgrat tenir una feina.

Aquestes dades denoten una reducció de la qualitat de vida dels treballadors del tot injustificada, sobretot si la comparem amb aquestes 2 notícies sobre els beneficis de les empreses l’any 2016: “Las empresas triplicaron sus beneficios en 2016” o "El beneficio de lasempresas del Ibex crece el 53% en 2016”.

Els bancs i la seva relació amb els paradisos fiscals. L’elusió d’impostos i l’RSC

El dilluns 26 de Març ens despertàvem amb aquesta notícia “Els grans bancs europeus guanyen 1 de cada 4 € enparadisos fiscals”. Un altre titular proclamava “Los 20 mayores bancos europeosganan 25.000 millones de € en paraísos fiscales, según Oxfam”.

Alguns diaris es feien ressò de l’informe d’Oxfam i la Fair Finance Guide International títulat “Bancos en elexilio”. Aquest informe ha estat possible gràcies a una nova normativa de transparència adoptada per la U.E., que obliga als bancs que tinguin seu a la U.E. a informar sobre totes les seves operacions que duen a terme. Oxfam ha pogut demostrar en quina mesura els principals bancs de la U.E. utilitzen els paradisos fiscals, i com ho fan. Entre aquests bancs europeus figuren el “Banc Santander” i el “BBVA”.

Aquests dos bancs espanyols són líders en RSC, els dos han firmat el “Global Compact” de Nacions Unides, els dos formen part dels Índexs Borsaris Sostenibles més importants del món, com el “Dow Jones Sustainability”, i tenen innumerables iniciatives que es podrien incloure dins el que s’anomenen accions socialment responsables. A més, en les seves accions de màrqueting proclamen la seva actitud responsable i sostenible com un valor corporatiu, i la seva voluntat de contribuir al desenvolupament sostenible de la societat.

I jo em pregunto, es pot ser socialment responsable i practicar l’elusió fiscal? Una empresa que pràctica l’elusió fiscal està contribuint al desenvolupament sostenible de la societat?

Slow Food, gastronomia de KM0 "Bona, neta i justa"!

Ens trobem immersos en ple segle XXI i el sistema economicosocial predominant ens aboca cap a una espiral de consum, on els productes cada vegada tenen una vida més curta, perquè ràpidament són superats per una nova versió del mateix producte “millorat” i el model antic queda obsolet.

Un sistema que ens marca un ritme de vida massa intens, on els objectius prioritaris són el màxim benefici en el mínim temps possible. Exemples d’aquesta obstinació són la “fast fashion” o el “fast food”, marques de moda que cada poques setmanes renoven els seus estocs i empreses multinacionals de restauració que ofereixen àpats sovint hipocalòrics. Ambdós exemples tenen en comú oferir els seus productes a un preu molt baix i d’una qualitat com a mínim qüestionable.

Doncs bé, l’entrada d’avui està dedicada a comentar una associació sense ànim de lucre que treballa per tot el contrari, s’anomena “Slow food”.

Slow food es va fundar l’any 1986 a Itàlia per Carlo Petrini i l’any 1989 es va convertir en una organització ecogastronòmica internacional sense ànim de lucre.

L’organització ecogastronòmica neix per a evitar l’erosió i l’estandardització de les gastronomies locals, provocades pel sistema de producció i consum actual, i no només de les empreses que es dediquen al “fast food”, sinó del sector en general, que porta a l’extinció a les espècies vegetals i animals menys eficients des del punt de vista econòmic. A més, advoca per un ritme de vida més lent ”slow pace of life”, d’aquí sorgeix el nom de l’organització i el logo, que és un cargol.

Logo de l'associació ecogastronòmica "Slow Food"

L'Economia del Bé Comú (EBC) un sistema socioeconòmic per maximitzar el benestar de la societat

Un model socioeconòmic que supera la divisió entre el capitalisme i el comunisme per maximitzar el benestar de la nostra societat.

El moviment de l’economia del bé comú (EBC) sorgeix a Àustria. En Christian Felber, psicòleg, sociòleg, escriptor entre altres coses, va publicar el llibre “Neue Werte für die Wirtschaft”, que en català es podria traduir com “els nous valors de l’economia”.

Les idees d’aquest llibre van agradar i un grup de 15 empresaris austríacs i el mateix Christian felber es van posar a treballar i van iniciar el moviment de l’EBC. Fruit d’aquest treball, escriuria “l’economia del bé comú”, el llibre on s’explica en detall les bases teòriques del moviment i com es pot implementar.

"La economia del bien común" de Christian Felber. Font: autor

L’EBC va sorgir com a resposta a la necessitat de reinventar el capitalisme, davant l’evidència de què és un sistema insostenible. I és insostenible perquè ha desvirtuat l’objectiu de l’economia.

La banca ètica i com els vostres estalvis poden canviar el món!

En la següent entrada parlaré d’una part del consum responsable molt important, la que té a veure amb el sector financer.

La recent “crisis financera” no va succeir de manera aleatòria, no va ser un fenomen causat per una llei natural, i per tant es podia haver evitat.

Al documental “Inside Job” expliquen com es va crear la crisi financera, i la causa principal va ser la desregularització del sector financer, també demostren com tots els seus actors econòmics s’enriquien, bancs, fons d’inversió, agències qualificadores, asseguradores... més tard les pèrdues de la crisi que ells mateixos havien creat, les van haver de sufragar els estats, i les conseqüències les van patir milions de treballadors en tot el món, que van perdre el seu lloc de feina, les seves cases...etc. L’especulació financera sempre crea “bombolles”, que quan exploten generen les mal anomenades “crisis financeres”.

Però no és aquest el tema sobre el qual vull centrar aquesta entrada, sinó que em vull centrar a exposar que existeixen entitats alternatives al sistema financer tradicional, que fugen de l’especulació, de les inversions en armament o en empreses que contribueixen al canvi climàtic, per al contrari, aposten per l’economia real i treballen amb uns principis i uns criteris d’inversió ètics i sostenibles.

font: unsplash by @unandalusgus

Aquestes entitats alternatives formen el que es coneix com a finances ètiques, i són la banca ètica, els fons d’inversió responsables o les asseguradores ètiques.

Els horts urbans, iniciatives amb un impacte social i ambiental positiu!

El naixement dels horts urbans es situa a les ciutats industrials del segle XIX, quan a països com el Regne Unit, Alemanya o França, les autoritats locals i les grans fàbriques es van veure obligades a oferir terrenys als treballadors, aquests complien funcions de subsistència, salut i de control social, els anomenaven “poor gardens”(jardins de pobres), i s’utilitzaven per millorar les pèssimes condicions de vida que suportaven els que vivien en els barris obrers.

Per la seva banda, als EE.UU. arran de la depressió econòmica del 1893, les autoritats locals de Detroit varen oferir terrenys lliures a les persones que s’havien quedat sense feina perquè poguessin cultivar els seus aliments, els van anomenar “potato patchs”(parcel·la de patates), la iniciativa es va replicar en vàries ciutats, i més tard, durant la Gran Depressió (1929-1935), es va tornar a utilitzar aquesta mesura anomenant-los “relief gardens” (horts d’emergència).

Els horts urbans també van tenir un paper important durant el transcurs de les 2 grans guerres mundials, al Regne Unit, EE.UU. i al Canadà, els anomenaven jardins de guerra o jardins de la victòria, i els utilitzaven per compensar la baixada de les importacions de productes agrícoles provinents d’Europa.

En aquesta petita revisió històrica s’observa com les iniciatives d’agricultura urbana sorgeixen sobretot en moments de crisis econòmica i social, i en zones de conflicte armat. Per exemple, Actualment a Síria també els estan utilitzant per a proveir d'aliments frescos a la població que hi ha atrapada al país i que pateix els horrors de la cruenta guerra que assola el país.

Una aproximació a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

La Responsabilitat Social Corporativa és una manera de gestionar una empresa, on aquesta accepta que forma part de la societat, en el sentit més ampli de la paraula, i amb una visió a llarg termini, reconeix que el que és beneficiós per a la societat, també ho és per l’empresa.

En aquesta visió a llarg termini, l’empresa abandona la postura tradicional en la qual el seu objectiu és maximitzar el benefici econòmic, i hi afegeix altres objectius de caràcter social i ambiental, és el que s’anomena el triple impacte.

Les 3 dimensions de l'RSC

Una economia al servei de les persones, l'Economia Social i Solidària (ESS)

Els projectes de l’Economia Social i Solidària demostren que una economia alternativa a la que ens ofereix el sistema capitalista neoliberal és possible, i que a més funciona.

L’Economia Social i Solidària a Espanya està regulada per llei, i la llei la defineix com “el conjunt d’activitats econòmiques i empresarials que en l’àmbit privat duen a terme aquelles entitats que, de conformitat amb els següents principis, persegueixen l’interès general econòmic o social, o tots dos”.

Els principis que orienten a l’Economia Social i Solidària a Espanya són:

• Primacia de les persones i el fi social sobre el capital, és a dir, una gestió més transparent, democràtica, i participativa en la presa de decisions, on es prioritzen les persones i les seves aportacions en el treball i serveis prestats a l’entitat o el fi social, per sobre de les aportacions al capital social.

• Aplicació dels resultats obtinguts de l’activitat econòmica principalment d’acord amb el treball, servei o activitat que realitzen els membres o socis i, si s’escau, amb el fi social objecte de l’entitat.

• Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la sostenibilitat i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

• Independència dels poders públics.

II Fira de Consum Responsable (Economia Social i Solidària)

Ens trobem immersos en època nadalenca, i aquests dies són per tots ben coneguts els excessos amb el menjar, el beure, l’augment del consum energètic i la compra de regals, etc.

Tota aquesta tradició fa que es dispari el consum irreflexiu, i que sovint no es tinguin en compte els impactes de les nostres accions, perquè ens deixem emportar per l’ambient que es viu al carrer, engalanat i preparat perquè els passejants se sentin atrets i es decideixin per un producte o un altre, tot i que sovint no el necessiten. I si afegim el bombardeig publicitari constant al qual som sotmesos des de fa setmanes des dels mitjans de comunicació, fa que per a molts sigui impossible escapar i acabin “pecant”.

Per aquesta raó, trobo molt interessant la iniciativa del comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona.

És en aquest context de consum irreflexiu i compulsiu, a Barcelona se celebra la II Fira de Consum Responsable (Economia Social i Solidària).

La Fira està ubicada a la plaça Catalunya, i els passejants la poden visitar des del 17 de desembre fins al 4 de gener, per conèixer millor els horaris feu clic en aquest enllaç.

Imatge de l'espai "Tribuna de les persones"

El Consum Responsable com a eina política per fer un món més just i sostenible

El Consum Responsable està d’actualitat, però no és una moda, fa molts anys que ciutadans, entitats, i empreses treballen per fomentar-lo.

A la història hi ha una gran varietat d’exemples que podrien ratificar aquesta afirmació. Un dels exemples que considero més rellevants va ser el dels ciutadans nord-americans, que en plena guerra del Vietnam, es van adonar que, tot i estar en contra de la guerra, els seus estalvis servien per alimentar-la.

Els bancs i empreses d’armament es lucraven sense pietat, obviant la voluntat dels seus clients. I va ser en aquest context, on se situa el naixement de les finances ètiques, el que avui en dia coneixem com a Banca ètica o Inversions Socialment Responsables, un moviment que forma part del món del “Consum Responsable”.

Des d’aleshores han passat molts anys i el món ha canviat, la globalització i l’explosió de les xarxes socials, poden ser dos dels factors que més han modificat el comportament dels consumidors.