1 de maig, incoherències, empreses excel·lents, i consum responsable i revolucionari

El dia 1 de maig se celebrà el dia del treballador a gairebé tots els països del món. Els treballadors reivindiquen els seus drets aquest dia cada any en honor a la memòria “dels màrtirs de Chicago”. Jorge Engel, August Spies, Adolfo Fischer i Alberto Parsons varen ser acusats de fer esclatar una bomba durant una de les múltiples manifestacions que es van organitzar durant la primera setmana de maig del 1886 als Estats Units, per demanar entre altres coses la jornada laboral de 8 hores diàries. En el judici hi van haver moltes irregularitats, manipulacions, fins i tot suborns i falsos testimonis, la sentencia estava cantada, els acusats van ser sentenciats a pena de mort mitjançant el mètode de la forca. L’11 de novembre de 1887 es va dur a terme l’execució.

En ple segle XXI i després de la greu crisi financera i econòmica que hem patit, la lluita per la defensa dels drets laborals resulta igual de necessària que la que lideraven “els màrtirs de Chicago” a finals del segle XIX.

Algunes dades per contextualitzar la situació dels treballadors a Espanya: hi ha una taxa d’atur del 18.75% alprimer trimestre del 2017, i el que és pitjor, segons un informe d’OXFAM sobredesigualtat del 2016, el 28% dels treballadors es trobaven en risc de pobresa, i 13,2 milions de persones a Espanya es trobaven a la vora de l’exclusió social malgrat tenir una feina.

Aquestes dades denoten una reducció de la qualitat de vida dels treballadors del tot injustificada, sobretot si la comparem amb aquestes 2 notícies sobre els beneficis de les empreses l’any 2016: “Las empresas triplicaron sus beneficios en 2016” o "El beneficio de lasempresas del Ibex crece el 53% en 2016”.

Les hores extres que no es paguen, l’augment del “precariat”, l’abús dels becaris, les jornades interminables de les infermeres i metges, “Las Kellys”, la violació sistemàtica dels drets laborals per part de les multinacionals als països subdesenvolupats...

Hi ha una llarga llista de motius per què resulti imperatiu donar suport a la manifestació d’aquest 1 de maig. Però, què passa després de la manifestació?

Després de les manifestacions ens topem amb les incoherències que hem d’afrontar tots els que vivim dins d’aquest sistema i que creiem que s’ha de canviar, per fer-lo més just i sostenible, socialment i mediambientalment.

Ens trobem que alguns dels manifestants que fa una estona defensaven els drets laborals s’asseuen a la terrassa d’un bar qualsevol i es beuen una Coca-Cola, un juga amb el seu Iphone que li han “regalat” a través d’un contracte de permanència amb Movistar, i uns altres s’apropen a una botiga de moda "low-cost” per comprar-se uns texans i una samarreta.

És en aquell moment on trobem les incoherències que a tots ens afecten, quan no som conscients, o no ho volem ser, dels conflictes laborals oberts a Espanya contra Coca-Cola o contra Telefónica, i oblidem els abusos patits pels treballadors que fabriquen els Iphones o confeccionen les samarretes i els texans de les multinacionals de moda “low-cost”.

Assistir l’1 de maig a les manifestacions per reivindicar els drets laborals al nostre país i arreu del món és important, però des del meu punt de vista, és molt més important viure amb la màxima coherència possible cada dia i premiar a les empreses que respecten els drets laborals amb el nostre consum.

El poder del consumidor per obligar a canviar l’actitud de les empreses és molt més gran del que ens pensem, i si bé és cert que el món no es canvia d’un dia per l’altre, canviant els hàbits quotidians a poc a poc es pot avançar cap a un món més just i sostenible.

Des d’un consum responsable i conscient es pot donar suport cada dia, en cada acció, a totes aquestes persones que pateixen els abusos d’empreses i empresaris sense escrúpols i amb una visió empresarial socialment irresponsable i obsoleta.

Per què les empreses que no respecten i no valoren als seus treballadors, no s’adonen que, amb els seus abusos no guanyen, més aviat perden, elles i la societat en general.

Qui vol treballar en una fàbrica on no es respecten els drets laborals, o on no et remuneren de manera adequada el teu esforç? Ningú, o aquells que no tenen més remei.

Els empresaris i les empreses “excel·lents” reconeixen el valor del capital humà, i són conscients que és allò que les diferencia de la competència. Les empreses que no identifiquen l’avantatge competitiu que suposa comptar amb un capital humà motivat, format i integrat dins del model sostenible del seu negoci, és una empresa que a llarg termini no sobreviurà.

Des del meu petit espai animo a tothom a participar en les manifestacions de l’1 de Maig, animo a les empreses i empresaris a reconèixer el valor dels seus treballadors i avançar amb ells de manera socialment responsable cap a l’excel·lència empresarial, però animo amb més força si és possible, a què qualsevol persona reivindiqui els drets laborals cada dia, que faci del seu consum un acte revolucionari i, que cada petita decisió quotidiana sigui un record i un homenatge als “4 màrtirs de Chicago” i a qualsevol altra persona que defensant els drets laborals  hagin patit la seva mateixa sort.

Ja que són les nostres petites decisions quotidianes, les que fan funcionar el món i marquen la diferencia.