1 de maig, incoherències, empreses excel·lents, i consum responsable i revolucionari

El dia 1 de maig se celebrà el dia del treballador a gairebé tots els països del món. Els treballadors reivindiquen els seus drets aquest dia cada any en honor a la memòria “dels màrtirs de Chicago”. Jorge Engel, August Spies, Adolfo Fischer i Alberto Parsons varen ser acusats de fer esclatar una bomba durant una de les múltiples manifestacions que es van organitzar durant la primera setmana de maig del 1886 als Estats Units, per demanar entre altres coses la jornada laboral de 8 hores diàries. En el judici hi van haver moltes irregularitats, manipulacions, fins i tot suborns i falsos testimonis, la sentencia estava cantada, els acusats van ser sentenciats a pena de mort mitjançant el mètode de la forca. L’11 de novembre de 1887 es va dur a terme l’execució.

En ple segle XXI i després de la greu crisi financera i econòmica que hem patit, la lluita per la defensa dels drets laborals resulta igual de necessària que la que lideraven “els màrtirs de Chicago” a finals del segle XIX.

Algunes dades per contextualitzar la situació dels treballadors a Espanya: hi ha una taxa d’atur del 18.75% alprimer trimestre del 2017, i el que és pitjor, segons un informe d’OXFAM sobredesigualtat del 2016, el 28% dels treballadors es trobaven en risc de pobresa, i 13,2 milions de persones a Espanya es trobaven a la vora de l’exclusió social malgrat tenir una feina.

Aquestes dades denoten una reducció de la qualitat de vida dels treballadors del tot injustificada, sobretot si la comparem amb aquestes 2 notícies sobre els beneficis de les empreses l’any 2016: “Las empresas triplicaron sus beneficios en 2016” o "El beneficio de lasempresas del Ibex crece el 53% en 2016”.

Els bancs i la seva relació amb els paradisos fiscals. L’elusió d’impostos i l’RSC

El dilluns 26 de Març ens despertàvem amb aquesta notícia “Els grans bancs europeus guanyen 1 de cada 4 € enparadisos fiscals”. Un altre titular proclamava “Los 20 mayores bancos europeosganan 25.000 millones de € en paraísos fiscales, según Oxfam”.

Alguns diaris es feien ressò de l’informe d’Oxfam i la Fair Finance Guide International títulat “Bancos en elexilio”. Aquest informe ha estat possible gràcies a una nova normativa de transparència adoptada per la U.E., que obliga als bancs que tinguin seu a la U.E. a informar sobre totes les seves operacions que duen a terme. Oxfam ha pogut demostrar en quina mesura els principals bancs de la U.E. utilitzen els paradisos fiscals, i com ho fan. Entre aquests bancs europeus figuren el “Banc Santander” i el “BBVA”.

Aquests dos bancs espanyols són líders en RSC, els dos han firmat el “Global Compact” de Nacions Unides, els dos formen part dels Índexs Borsaris Sostenibles més importants del món, com el “Dow Jones Sustainability”, i tenen innumerables iniciatives que es podrien incloure dins el que s’anomenen accions socialment responsables. A més, en les seves accions de màrqueting proclamen la seva actitud responsable i sostenible com un valor corporatiu, i la seva voluntat de contribuir al desenvolupament sostenible de la societat.

I jo em pregunto, es pot ser socialment responsable i practicar l’elusió fiscal? Una empresa que pràctica l’elusió fiscal està contribuint al desenvolupament sostenible de la societat?

L'Economia del Bé Comú (EBC) un sistema socioeconòmic per maximitzar el benestar de la societat

Un model socioeconòmic que supera la divisió entre el capitalisme i el comunisme per maximitzar el benestar de la nostra societat.

El moviment de l’economia del bé comú (EBC) sorgeix a Àustria. En Christian Felber, psicòleg, sociòleg, escriptor entre altres coses, va publicar el llibre “Neue Werte für die Wirtschaft”, que en català es podria traduir com “els nous valors de l’economia”.

Les idees d’aquest llibre van agradar i un grup de 15 empresaris austríacs i el mateix Christian felber es van posar a treballar i van iniciar el moviment de l’EBC. Fruit d’aquest treball, escriuria “l’economia del bé comú”, el llibre on s’explica en detall les bases teòriques del moviment i com es pot implementar.

"La economia del bien común" de Christian Felber. Font: autor

L’EBC va sorgir com a resposta a la necessitat de reinventar el capitalisme, davant l’evidència de què és un sistema insostenible. I és insostenible perquè ha desvirtuat l’objectiu de l’economia.

La banca ètica i com els vostres estalvis poden canviar el món!

En la següent entrada parlaré d’una part del consum responsable molt important, la que té a veure amb el sector financer.

La recent “crisis financera” no va succeir de manera aleatòria, no va ser un fenomen causat per una llei natural, i per tant es podia haver evitat.

Al documental “Inside Job” expliquen com es va crear la crisi financera, i la causa principal va ser la desregularització del sector financer, també demostren com tots els seus actors econòmics s’enriquien, bancs, fons d’inversió, agències qualificadores, asseguradores... més tard les pèrdues de la crisi que ells mateixos havien creat, les van haver de sufragar els estats, i les conseqüències les van patir milions de treballadors en tot el món, que van perdre el seu lloc de feina, les seves cases...etc. L’especulació financera sempre crea “bombolles”, que quan exploten generen les mal anomenades “crisis financeres”.

Però no és aquest el tema sobre el qual vull centrar aquesta entrada, sinó que em vull centrar a exposar que existeixen entitats alternatives al sistema financer tradicional, que fugen de l’especulació, de les inversions en armament o en empreses que contribueixen al canvi climàtic, per al contrari, aposten per l’economia real i treballen amb uns principis i uns criteris d’inversió ètics i sostenibles.

font: unsplash by @unandalusgus

Aquestes entitats alternatives formen el que es coneix com a finances ètiques, i són la banca ètica, els fons d’inversió responsables o les asseguradores ètiques.