El dilluns 26 de Març ens despertàvem
amb aquesta notícia “Els grans bancs europeus guanyen 1 de cada 4 € enparadisos fiscals”. Un altre titular proclamava “Los 20 mayores bancos europeosganan 25.000 millones de € en paraísos fiscales, según Oxfam”.
Alguns diaris es feien ressò de
l’informe d’Oxfam i la Fair Finance Guide International títulat “Bancos en elexilio”. Aquest informe ha estat possible gràcies a una nova normativa de
transparència adoptada per la U.E., que obliga als bancs que tinguin seu a la
U.E. a informar sobre totes les seves operacions que duen a terme. Oxfam ha
pogut demostrar en quina mesura els principals bancs de la U.E. utilitzen els
paradisos fiscals, i com ho fan. Entre aquests bancs europeus figuren el “Banc
Santander” i el “BBVA”.
Aquests dos bancs espanyols són líders
en RSC, els dos han firmat el “Global Compact” de Nacions Unides, els dos
formen part dels Índexs Borsaris Sostenibles més importants del món, com el
“Dow Jones Sustainability”, i tenen innumerables iniciatives que es podrien
incloure dins el que s’anomenen accions socialment responsables. A més, en les
seves accions de màrqueting proclamen la seva actitud responsable i sostenible
com un valor corporatiu, i la seva voluntat de contribuir al desenvolupament
sostenible de la societat.
I jo em pregunto, es pot ser
socialment responsable i practicar l’elusió fiscal? Una empresa que pràctica l’elusió
fiscal està contribuint al desenvolupament sostenible de la societat?
