Uns quants “Tips” per reduir la factura de la llum i l'impacte ambiental de la llar

Fa uns dies podíem llegir a Ethic la següent notícia “Ultimátum de la comunidad científica:  <<se nos acaba el tiempo>>. La notícia explica que més de 15.000 investigadors independents provinents de 184 països, ens avisen: ”La humanitat no només no ha aconseguit avançar cap a una solució, sinó que en la majoria dels casos ha empitjorat l’escenari anterior>>. I remarquen com un dels pitjors problemes al que s’enfronta la societat i el planeta: El canvi climàtic.

Uns dies abans d’aquest informe es podia llegir a Público:“La factura de la luz se dispara 12%”, entre gener i octubre, el cost de l’energia elèctrica per consumidor tipus suma 688 €, 74 € més que el 2016.

Ara ens trobem ja immersos al mes de desembre, a les portes del Nadal i del començament de l’hivern, les temperatures baixen i tot això fa que el consum energètic de les llars augmenti un 25% més o menys, existeixen algunes variacions depenent de quin estudi s’utilitzi com a font.

Photo by Matthew Henry on Unsplash

Però està a les nostres mans contradir les estadístiques i aconseguir que el consum energètic de les nostres llars es redueixi significativament, i així, reduir les despeses en energia i el nostre impacte ambiental.

Aplicant la següent recopilació de “Tips” per reduir el consum energètic de la teva llar, podem aconseguir que estalviar i estalviar-li al planeta moltes tones de CO² .

El cafè amb sabor justícia social

El passat dissabte dia 13 de maig es va celebrar el Dia Mundial del Comerç Just 2017 i al mateix temps l’organització FairTrade International organitzava el World Fairtrade Challenge 2017, durant tot el cap de setmana van haver-hi esdeveniments per promocionar el Comerç Just i per denunciar els impactes negatius del comerç internacional tradicional.

Imatge de l'ecoetiqueta de Fairtrade International

Un exemple d’aquests esdeveniments de denúncia va ser la “Ruta nocturna que assenyalava lesvulneracions dels Drets Humans” al Passeig de Gràcia, a Barcelona. Aquesta acció impulsada per Setem Catalunya, Alternativa 3, Oxfam Intermon, FIARE, FETS i la XES, i sota el lema “Suma’t a la revolució de les butxaques!”, van recórrer una ruta pels carrers de Barcelona, fen 4 parades a davant de Nespresso, BBVA, Zara i Apple.

Denunciaven el treball infantil que es realitza a les plantacions de cafè i la contaminació de les terres, el finançament multimilionari d’armament, les condicions d’explotació laboral a les fàbriques tèxtils i de la indústria electrònica, entre altres males pràctiques empresarials.

El comerç internacional generà impactes negatius i desigualtat, si no es prenen mesures per evitar-ho. I és aquí on sorgeix el moviment anomenat “Comerç Just”.

Potser alguns lectors es preguntaran, què és exactament el Comerç Just?

Doncs bé, m’agrada la definició de la plataforma “Som ComerçJust i Banca Ètica” que diu : “ El Comerç Just és un moviment que proposa una relació comercial diferent, justa per a totes les parts que entren en joc quan es produeix un intercanvi. Té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional i permet assolir als països del Sud el seu desenvolupament social i econòmic."

Els valors o principis amb els quals es produeixen i comercialitzen els productes de Comerç Just els podeu trobar en aquest enllaç, i es poden resumir en:

- Respecte dels Drets Humans i dels drets laborals recollits en les convencions de la OIT.

- La no discriminació per raó de raça, casta, nacionalitat, religió, edat, discapacitat, gènere, estat civil, orientació sexual, afiliació sindical o política.

- Eradicació de l’explotació infantil.

- Millora continua de l’impacte ambiental de la producció i el comerç.

- Beneficis socials per a les comunitats productores.

- Monitoratge, avaluació i certificació externa.

Com podeu saber si un producte s’ha comercialitzat d’acord amb els principis del Comerç Just?

El segell de Fairtrade International és reconegut internacionalment (el de la imatge al principi del post), i compta amb milers de productes certificats arreu del món. Aquest segell apareix en forma d’ecoetiqueta en els productes certificats, per empoderar al consumidor i que aquest sigui capaç de diferenciar els productes que han estat comercialitzats d’acord amb els principis del Comerç Just i els que no.

A finals del mes passat, Oxfam Intermon va impulsar la campanya “No les Rebajes”, on convidaven a “l’activisme” a través del consum de productes del Comerç Just. En la meva opinió, és una iniciativa molt encertada, ja que el consum de productes de Comerç Just possibiliten el desenvolupament econòmic i social dels productors locals dels països del Sud, respectant la seva dignitat humana i redueixen la desigualtat.

En aquest article dels amics del Blog “ElSalmoncontracorriente” podeu trobar tres històries reals que mostren l’impacte del Comerç Just que comentava a l’anterior paràgraf.

N’hi ha una gran varietat de productes que es comercialitzen sota els principis del Comerç Just, des dels més coneguts com poden ser el cafè, el sucre, el cacau o els plàtans, fins a samarretes com les de la marca “Rebelroot”.

Abans d’acabar és important comentar que, tot i que és cert que sovint els preus dels productes del Comerç Just no són barats, és injust comprar-los amb els productes competidors més barats, perquè els primers són d’una qualitat superior, i estan lliures d’explotació infantil i de qualsevol altra manera d’explotació, lliures de discriminació, i plens de valors com la cooperació, el respecte, l’honestedat, la igualtat...

Així doncs, des del meu petit espai de comunicació ètica, em sumo a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just i us animo a “No Rebaixar-los”. Perquè no hi ha res millor que l’aroma del cafè amb sabor a justícia social de bon matí :). Salut!

El cafè de Comerç Just de bon matí :)

1 de maig, incoherències, empreses excel·lents, i consum responsable i revolucionari

El dia 1 de maig se celebrà el dia del treballador a gairebé tots els països del món. Els treballadors reivindiquen els seus drets aquest dia cada any en honor a la memòria “dels màrtirs de Chicago”. Jorge Engel, August Spies, Adolfo Fischer i Alberto Parsons varen ser acusats de fer esclatar una bomba durant una de les múltiples manifestacions que es van organitzar durant la primera setmana de maig del 1886 als Estats Units, per demanar entre altres coses la jornada laboral de 8 hores diàries. En el judici hi van haver moltes irregularitats, manipulacions, fins i tot suborns i falsos testimonis, la sentencia estava cantada, els acusats van ser sentenciats a pena de mort mitjançant el mètode de la forca. L’11 de novembre de 1887 es va dur a terme l’execució.

En ple segle XXI i després de la greu crisi financera i econòmica que hem patit, la lluita per la defensa dels drets laborals resulta igual de necessària que la que lideraven “els màrtirs de Chicago” a finals del segle XIX.

Algunes dades per contextualitzar la situació dels treballadors a Espanya: hi ha una taxa d’atur del 18.75% alprimer trimestre del 2017, i el que és pitjor, segons un informe d’OXFAM sobredesigualtat del 2016, el 28% dels treballadors es trobaven en risc de pobresa, i 13,2 milions de persones a Espanya es trobaven a la vora de l’exclusió social malgrat tenir una feina.

Aquestes dades denoten una reducció de la qualitat de vida dels treballadors del tot injustificada, sobretot si la comparem amb aquestes 2 notícies sobre els beneficis de les empreses l’any 2016: “Las empresas triplicaron sus beneficios en 2016” o "El beneficio de lasempresas del Ibex crece el 53% en 2016”.

Els bancs i la seva relació amb els paradisos fiscals. L’elusió d’impostos i l’RSC

El dilluns 26 de Març ens despertàvem amb aquesta notícia “Els grans bancs europeus guanyen 1 de cada 4 € enparadisos fiscals”. Un altre titular proclamava “Los 20 mayores bancos europeosganan 25.000 millones de € en paraísos fiscales, según Oxfam”.

Alguns diaris es feien ressò de l’informe d’Oxfam i la Fair Finance Guide International títulat “Bancos en elexilio”. Aquest informe ha estat possible gràcies a una nova normativa de transparència adoptada per la U.E., que obliga als bancs que tinguin seu a la U.E. a informar sobre totes les seves operacions que duen a terme. Oxfam ha pogut demostrar en quina mesura els principals bancs de la U.E. utilitzen els paradisos fiscals, i com ho fan. Entre aquests bancs europeus figuren el “Banc Santander” i el “BBVA”.

Aquests dos bancs espanyols són líders en RSC, els dos han firmat el “Global Compact” de Nacions Unides, els dos formen part dels Índexs Borsaris Sostenibles més importants del món, com el “Dow Jones Sustainability”, i tenen innumerables iniciatives que es podrien incloure dins el que s’anomenen accions socialment responsables. A més, en les seves accions de màrqueting proclamen la seva actitud responsable i sostenible com un valor corporatiu, i la seva voluntat de contribuir al desenvolupament sostenible de la societat.

I jo em pregunto, es pot ser socialment responsable i practicar l’elusió fiscal? Una empresa que pràctica l’elusió fiscal està contribuint al desenvolupament sostenible de la societat?

Slow Food, gastronomia de KM0 "Bona, neta i justa"!

Ens trobem immersos en ple segle XXI i el sistema economicosocial predominant ens aboca cap a una espiral de consum, on els productes cada vegada tenen una vida més curta, perquè ràpidament són superats per una nova versió del mateix producte “millorat” i el model antic queda obsolet.

Un sistema que ens marca un ritme de vida massa intens, on els objectius prioritaris són el màxim benefici en el mínim temps possible. Exemples d’aquesta obstinació són la “fast fashion” o el “fast food”, marques de moda que cada poques setmanes renoven els seus estocs i empreses multinacionals de restauració que ofereixen àpats sovint hipocalòrics. Ambdós exemples tenen en comú oferir els seus productes a un preu molt baix i d’una qualitat com a mínim qüestionable.

Doncs bé, l’entrada d’avui està dedicada a comentar una associació sense ànim de lucre que treballa per tot el contrari, s’anomena “Slow food”.

Slow food es va fundar l’any 1986 a Itàlia per Carlo Petrini i l’any 1989 es va convertir en una organització ecogastronòmica internacional sense ànim de lucre.

L’organització ecogastronòmica neix per a evitar l’erosió i l’estandardització de les gastronomies locals, provocades pel sistema de producció i consum actual, i no només de les empreses que es dediquen al “fast food”, sinó del sector en general, que porta a l’extinció a les espècies vegetals i animals menys eficients des del punt de vista econòmic. A més, advoca per un ritme de vida més lent ”slow pace of life”, d’aquí sorgeix el nom de l’organització i el logo, que és un cargol.

Logo de l'associació ecogastronòmica "Slow Food"